domingo, 24 de octubre de 2010

viernes, 18 de junio de 2010

humo...


Las fotos no son muy buenas pero es la primera vez que fotografío el humo :)

sábado, 5 de junio de 2010

lunes, 17 de mayo de 2010

domingo, 16 de mayo de 2010

lunes, 29 de marzo de 2010

miércoles, 24 de marzo de 2010

viernes, 12 de marzo de 2010

Camins...

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

domingo, 31 de enero de 2010

jueves, 10 de diciembre de 2009

martes, 10 de noviembre de 2009

miércoles, 7 de octubre de 2009

domingo, 13 de septiembre de 2009

viernes, 4 de septiembre de 2009

miércoles, 22 de julio de 2009

Odio quedarme quieta en la playa asi que la ultima vez que fui con mi hermana coji la camara me la puse encima de las rodillas y empece a disparar para ver que cojia mi camara, el resultado me gusto y creo que lo hare mas veces...











sábado, 11 de julio de 2009

Donald


I miss you!!

viernes, 19 de junio de 2009

martes, 26 de mayo de 2009


Quan la neu es cansa i es fa tendra, 
quans desitjos en aquell moment, 
quanta vida, 
quanta primavera, 
jo no puc assaborir-les no puc canviar de rumb els pensaments. 
Si pogues reviure un cop aquest instant,
de gran, quan ja ningú recordi com va ser. 
Ho faria sense por i sense innocència 
com aquell que va oblidar que parla d´ell. 
Viure de nou, al recordar, 
el regust d´un temps llunyà i d´algú que sents, 
potser teu aprop fugaç. 
Que no saps si feia mal, 
o era un somni sobrenatural que el destí no et va atorgar. 
Aquella veu, aquell desitg, 
aquella bogeria. 
Tu, que et perds, que ja no se per on trobar-te fes, desfes, 
i torna per tornar a allunyar-te omples buits que han posat en banda. 
I jo que veig, que lluito però se m´escapa, sé,
 que el temps, m´ensenyarà com oblidar-te però l´espera resulta llarga. 
I tu, que et perds, que ja no se com allunyar-me. 
Fes i desfes, potser el culpable vaig ser jo que vaig fer malament, 
de forma inconscient, premi sense interès.
Misteri que ara ja no resoldré, em manca fe.