

Las fotos no son muy buenas pero es la primera vez que fotografío el humo :)

Camins que ara s'esvaeixenCamins que hem de fer solsCamins vora les estrellesCamins ara no hi sónVan deixar-ho tot, el cor encès pel mónPer les parets de la mort sobre la pellEren dos ocells de foc sembrant tempestes;Ara són dos fills del sol en aquest desertMai no és massa tard per tornar a començarPer sortir a buscar el teu tresorCamins, somnis i promesesCamins que ja són nousNo és senzill saber cap a on has de marxarPren la direcció del teu corMai no és massa tard per tornar a començarPer sortir a buscar el teu tresorCamins que ara s'esvaeixenCamins que has de fer solCamins vora les estrellesCamins que ja són nous

Quan la neu es cansa i es fa tendra, quans desitjos en aquell moment, quanta vida, quanta primavera, jo no puc assaborir-les no puc canviar de rumb els pensaments. Si pogues reviure un cop aquest instant,de gran, quan ja ningú recordi com va ser. Ho faria sense por i sense innocència com aquell que va oblidar que parla d´ell. Viure de nou, al recordar, el regust d´un temps llunyà i d´algú que sents, potser teu aprop fugaç. Que no saps si feia mal, o era un somni sobrenatural que el destí no et va atorgar. Aquella veu, aquell desitg, aquella bogeria. Tu, que et perds, que ja no se per on trobar-te fes, desfes, i torna per tornar a allunyar-te omples buits que han posat en banda. I jo que veig, que lluito però se m´escapa, sé, que el temps, m´ensenyarà com oblidar-te però l´espera resulta llarga. I tu, que et perds, que ja no se com allunyar-me. Fes i desfes, potser el culpable vaig ser jo que vaig fer malament, de forma inconscient, premi sense interès.Misteri que ara ja no resoldré, em manca fe.